Espècies lessepsianes

Recull d'espècies exòtiques provinents del Mar Roig que es poden trobar a dia d'avui al mar Mediterrani.

Stephanolepis diaspros

El peix Stephanolepis diaspros, conegut com a peix caixa, és una espècie que habita les aigües de l'oceà Índic occidental, des del golf Pèrsic fins al mar Roig. És una criatura de mida mitjana, normalment entre 7 i 15 cm, tot i que en algunes ocasions pot arribar als 25 cm.

Leer más »

Siganus rivulatus

El Siganus rivulatus, conegut com a peix conill de ratlla groga, és una espècie de mida mitjana amb un cos el·lipsoidal i comprimit, que mesura entre 5 i 25 cm. Destaca per diverses característiques distintives: la seva aleta dorsal formada per 13-14 espines i 10 radis tous, però el que realment el diferencia són les seves aletes pelvianes, que contenen dues espines robustes connectades amb l'abdomen mitjançant una membrana. A més, té una aleta caudal escotada i totes les seves espines són verinoses. La boca és petita, amb llavis diferenciats, i la seva coloració principal és marró o verd grisós amb bandes fines de color groc.En moments d'estrès o durant la nit, el seu color no és uniforme i es manifesten sis bandes diagonals que travessen el cos, una estratègia que utilitzen per camuflar-se amb l'entorn, aconseguint així passar desapercebuts. Aquest canvi de color es produeix amb cromatòfors.El seu hàbitat preferit són les aigües poc profundes amb substrats durs de sorra compacta, roques i vegetació. Sovint comparteixen aquest hàbitat amb altres espècies com la Sarpa salpa. Els adults solen viure en grups que poden contenir entre 50 i més de 100 individus. La seva alimentació està basada en algues verdes i vermelles, així com fanerògames com la posidònia.Quant a la reproducció, és una espècie dioica amb fecundació externa. Són ovípars i la seva època de desovar s'estén de maig a agost, amb un cicle anual per a cada individu, tot i que no hi ha cures parentals després. La posta d'ous té lloc en aigües obertes.La distribució principal del peix conill de ratlla groga és a l'oceà Índic occidental i al mar Roig. Tot i no ser una espècie migratòria, s'ha estès fins al Mediterrani oriental. 

Leer más »

Lagocephalus sceleratus

El Lagocephalus sceleratus és un peix amb un cos allargat i lleugerament comprimit, i pertanyent a un gènere de peixos amb la capacitat notable d'inflar el seu cos tragant aigua com a mecanisme de defensa. Dins d'aquest gènere, és el més gran, podent assolir longituds entre 20 i 60 cm, i a vegades, fins a 110 cm. Les seves aletes dorsal i anal acaben en punxa, tenen una base curta i són oposades entre si. La seva aleta caudal és còncava i presenta un cap allargat i triangular. Destaca una boca petita amb dues dents robustes per mandíbula. El cos, sense escames, exhibeix petites espines a la part dorsal i ventral, amb dues línies laterals i un cos platejat amb punts negres regulars distribuïts al dors.Aquest peix globus té una distribució natural al pacífic indo-occidental i habita diversos hàbitats costaners. Demostra una notable adaptabilitat, trobant-se en fons arenosos, a prop d'esculls de corall i fins a praderies de fanerògames, aprofundint-se des de 18 m fins a 100 m sota la superfície marina.Pel que fa a la seva dieta, és carnívora i inclou elements com gambes, crancs, peixos, calamars, mol·luscs i sèpies. De manera sorprenent, s'ha observat que aquests peixos poden incloure individus de la mateixa espècie en la seva alimentació.En termes reproductius, la seva època de reproducció comença a principis de l'estiu. Els ous i les larves resultants són planctònics, marcant el seu cicle de vida inicial en aquesta fase.

Leer más »

Siganus luridus

El Siganus luridus és un peix  que pertany a la classe dels Actinopterygii. Els podem trobar a l'oest de l'oceà Índic, a l'est d'Àfrica i al mar Roig. Aquests peixos prefereixen viure entre 2 i 40 metres de profunditat, especialment en fons marins amb sorra compacta i roca.

Leer más »

Scomberomorus commerson

El Scomberomorus commerson és una espècie marina present tant en àrees nerítiques com oceàniques, trobant-se en un rang de profunditats que va des dels 10 fins als 70 metres. La seva distribució es troba en zones tropicals. És nativa de l'oceà Índic i de l'oest del Pacífic, però s'ha convertit en una espècie invasora al Mediterrani. Habita aigües costaneres poc profundes amb baixa salinitat i elevada turbidesa.Els mascles adults d'aquesta espècie poden arribar fins als 240 cm de longitud, tot i que normalment es troben al voltant dels 120 cm, i poden pesar fins a 70 kg, amb una vida màxima d'uns 22 anys.El seu cos és allargat i lleugerament aixafat des de costat. Des d'una vista superior, presenta un color gris blavós, mentre que els costats són platejats amb reflexos blaus i bandes verticals ondulades.Són depredadors que es nodreixen principalment de peixos petits, calamars i gambes. La seva alimentació es basa sobretot en sardines i anxoves, i això els porta a migrar per seguir aquestes espècies que també tenen comportaments migratoris. La quantitat d'aliment que consumeixen varia al llarg de l'any, amb un pic màxim de consum durant l'estiu i la tardor.El seu període de reproducció se situa entre octubre i desembre, tot i que pot ser flexible en funció dels patrons de temperatura. Les femelles poden fer diverses postes, amb intervals de 2 a 6 dies entre elles, i durant aquest període solen formar grups per reproduir-se.

Leer más »

Pempheris rhomboidea

Pempheris rhomboidea és un peix nocturn de mar amb un color marró bronze i una destacada punta negra a l'aleta dorsal. Amb una grandària que oscil·la entre els 5 i els 16 cm, a vegades podent arribar fins als 18 cm, aquest peix presenta un cos profundament comprimit i una aleta dorsal curta amb espines que creixen en grandària i radis tous que es redueixen progressivament.Els seus ulls grans i el musell curt donen una aparença peculiar a aquesta espècie, amb una boca obliqua on la mandíbula inferior s'estén cap al centre de l'ull. Les dents, petites i algunes amb puntes corbades, es disposen en bandes a les mandíbules, i també presenta dents especials al paladar i al vòmer. Les escates, fines i dentades, segueixen una línia lateral suau que es desplega fins a l'aleta caudal.Durant el dia, trobem aquest peix recolzant-se en coves i esquerdes a uns 20 metres de fondària, on es nodreix principalment de crustacis planctònics, ocasionalment augmentant el seu menú amb alguns poliquets.La seva temporada de reproducció s'estén entre els mesos d'abril i setembre, amb ous i larves de naturalesa planctònica. Les larves, tot i ser transparents i allargades, es troben en hàbitats rocosos amb només 6-7 mm de grandària, tenint una activitat diürna que contrasta amb l'hàbit nocturn dels adults.Els joves d'aquesta espècie viuen en petits grups amb altres peixos de mida similar fins a arribar als 9 cm, moment en què s'uneixen als bancs d'adults.

Leer más »

Sargocentron rubrum

El Sargocentron rubrum, o comúment conegut com a peix vermell, habita els mars de l'oceà Índic i el Pacífic occidental. Aquesta espècie, que mesura entre 27 i 30 cm, troba el seu refugi entre 10 i 40 metres sota l'aigua, fins i tot arribant a profunditats de fins a 80 metres. Viu entre les grutes i amagatalls entre les roques, preferint aigües tranquil·les com les dels ports, tot i que pot viure en corrents forts. La seva tonalitat vermella ressalta gràcies a unes bandes platejades longitudinals, sobretot al cap on es converteixen en línies verticals. Té espines operculars que contenen verí, encara que no són perilloses per als humans. En la foscor, aquestes espines s'ajusten a l'entorn, pràcticament mimetitzant-se.El peix vermell pot optar per una vida solitària o formar part de grups, i el seu menú inclou principalment gambes i crancs, ocasionalment petits peixos. Els ous i les larves floten lliurement, i fins i tot els joves ja mostren les seves petites espines al cap. És nocturn i molt territorial, especialment amb altres espècies que comparteixen aquesta característica.La seva temporada de reproducció s'estén de juliol a agost, tot i que encara hi ha molts misteris al voltant d'aquest procés. Tot i no ser popular entre els propietaris d'aquaris o pescadors, la seva capacitat per duplicar les seves poblacions en menys de quinze mesos la converteix en una espècie potentment invasora i perillosa per al delicat equilibri dels ecosistemes marins.

Leer más »

Fistularia commensoni

El peix corneta blau, Fistularia commensoni, freqüenta els fons sorrencs i les praderies de fanerògames marines com la Posidonia oceanica o la Cymodocea nodosa, sobretot a prop de zones rocoses. Aquests peixos sovint es presenten solitaris o en grups de 10 a 20 individu.Es troben exemplars que poden arribar fins als 115-220 cm, mentre que el mínim observat és d'uns 19 cm. Aquest peix destaca pel seu període reproductiu, que abraça almenys sis mesos, estenent-se de maig a octubre, i amb el punt àlgid durant l'agost. L'arrencada de la posta coincideix amb un augment de la temperatura mitjana de l'aigua fins als 22 °C.A més, aquests peixos també són singulars pel seu aspecte allargat i tubular, amb un cos esvelt i una mandíbula llarga. Això els confereix una aparença única dins dels ecosistemes marins. La seva forma especialitzada els permet moure's fàcilment entre les plantes marines.

Leer más »

Plotosus lineatus

El Plotosus lineatus, conegut com a peix gat de ratlles, és una espècie única en el seu gènere, trobada en estuaris, llacunes i costes obertes. Aquest peix habita en àrees marines i d'aigües salobres com els esculls de corall, estuaris, tolls de marea i costes obertes. La seva vida amfídroma implica migracions entre aigües dolces i salades al llarg de la seva existència, tot i que aquest moviment no està relacionat específicament amb la reproducció. Es mou entre profunditats d'1 a 60 metres.La seva distribució s'estén per l'Indo-Pacífic, incloent-hi el Mar Roig, l'est d'Àfrica, Madagascar, les costes japoneses i sud-coreanes, el sud d'Austràlia i l'illa Lord Howell, Micronèsia i fins i tot el mar Mediterrani. Aquest peix és adaptable i es troba en hàbitats amb una ampla varietat de salinitats.Presenta un cos marró amb bandes longitudinals blanques, amb la segona dorsal, la caudal i l'aleta anal fusionades, semblant a les anguiles. A més, té barbes al voltant de la mandíbula superior i inferior. La seva grandària oscil·la entre els 30 i 35 cm.En la seva reproducció, aquests peixos excaven nius per a la posta dels ous. Arribant a la maduresa sexual entre 1 i 3 anys, amb una longitud d'uns 140 mm, els ous fan eclosió a la setmana i les larves es converteixen en juvenils que viuen en grups de fins a 100 individus.Pel que fa a la dieta, aquests peixos s'alimenten principalment d'algues i invertebrats bentònics, amb incursions ocasionals a la dieta de petits peixos, crustacis, mol·luscos, anèl·lids, cnidaris i plàncton. 

Leer más »

Pterois Milles

El Pterois miles és una espècie marina que ha envaït les aigües del mar Mediterrani, tot i ser autòctona de l'oceà Índic i el mar Roig. Aquesta criatura es troba entre els 4 i els 42 metres de fondària, amb un punt àlgid d'aproximadament 20 a 30 metres sota l'aigua.Amb una grandària que oscil·la entre els 15 i els 35 cm, aquest peix presenta un cos moderadament comprimit, destacant per les seves llargues espines dorsals i radis tous més curts. Les aletes caudal i anal tenen formes arrodonides, mentre que les pectorals, molt llargues, arriben fins a la meitat de l'aleta anal, amb una membrana incisiva, i les pelvianes també són notablement llargues. El seu cap és espinós i té una boca àmplia. La seva aparença és amb bandes verticals de color negre i blanc al llarg del cos, mentre que a les espines exhibeix bandes horitzontals de color negre, vermell i rosa. Les aletes de radis tous presenten taques fosques sobre un fons rosa pàl·lid.Aquest peix depredador és carnívor i mostra una dieta generalista, amb peixos i gambes sent els principals components de la seva alimentació.Pel que fa a la seva reproducció, manté activitat al llarg de tot l'any, mantenint un cicle reproductiu constant en aquest entorn invasor.

Leer más »