El Siganus rivulatus, conegut com a peix conill de ratlla groga, és una espècie de mida mitjana amb un cos el·lipsoidal i comprimit, que mesura entre 5 i 25 cm. Destaca per diverses característiques distintives: la seva aleta dorsal formada per 13-14 espines i 10 radis tous, però el que realment el diferencia són les seves aletes pelvianes, que contenen dues espines robustes connectades amb l'abdomen mitjançant una membrana. A més, té una aleta caudal escotada i totes les seves espines són verinoses. La boca és petita, amb llavis diferenciats, i la seva coloració principal és marró o verd grisós amb bandes fines de color groc.
En moments d'estrès o durant la nit, el seu color no és uniforme i es manifesten sis bandes diagonals que travessen el cos, una estratègia que utilitzen per camuflar-se amb l'entorn, aconseguint així passar desapercebuts. Aquest canvi de color es produeix amb cromatòfors.
El seu hàbitat preferit són les aigües poc profundes amb substrats durs de sorra compacta, roques i vegetació. Sovint comparteixen aquest hàbitat amb altres espècies com la Sarpa salpa. Els adults solen viure en grups que poden contenir entre 50 i més de 100 individus. La seva alimentació està basada en algues verdes i vermelles, així com fanerògames com la posidònia.
Quant a la reproducció, és una espècie dioica amb fecundació externa. Són ovípars i la seva època de desovar s'estén de maig a agost, amb un cicle anual per a cada individu, tot i que no hi ha cures parentals després. La posta d'ous té lloc en aigües obertes.
La distribució principal del peix conill de ratlla groga és a l'oceà Índic occidental i al mar Roig. Tot i no ser una espècie migratòria, s'ha estès fins al Mediterrani oriental.
Invasió
L'any 1927 és descrita la seva primera aparició al mar Mediterrani (migració lessepsiana, pel canal de Suez). No ha arribat a les nostres costes, però se sospita que és a Còrsega des del 2010.
Competeixen amb Sarpa salpa per l'hàbitat i per l'aliment. A més, poden produir una disminució dràstica de la biomassa d'algues, erradicant boscos de Cystoseira spp, entre d'altres, i reduint hàbitats de cria d'altres espècies.
Té poc valor comercial i les espines verinoses poden causar lesions doloroses. Tot i això, en alguns llocs s'està començant a cultivar per a la venda, el que provoca que es pesqui menys i agreuja el problema.
Punts d'albirament de Signaus rivulatus al voltant del món
Possibles mesures
Les mesures que es poden aplicar per tal de frenar l'expansió d'aquesta espècie són l'erradicació de noves poblacions amb pesca amb arpó i alliberar abundants poblacions de grans depredadors per fer control natural de l'espècie invasora. A banda d'això, també s'ha de controlar la seva introducció al Mediterrani mitjançant els vaixells (per exemple, canviant l'aigua de llast).
Crea tu propia página web con Webador