Vies d'entrada

L'entrada de noves espècies a una regió pot ser donada per diversos motius, aquí trobareu les principals vies d'entrada per les quals han entrat i s'han establert a la mar Mediterrània els diferents peixos exòtics que hi trobem.

 

CANAL DE SUEZ

El canal de Suez és una via aquàtica artificial situada a Egipte que connecta la mar Mediterrània amb el mar Roig. És una de les rutes marítimes més importants del món, ja que proporciona una drecera significativa per al transport marítim entre Europa i Àsia, reduint la durada del viatge en evitar la necessitat de circumnavegar el continent africà.

Va ser construït entre 1859 i 1869 i és una obra d'enginyeria impressionant que abasta aproximadament 193 quilòmetres de longitud. El canal permet el pas de vaixells de gran grandària i exerceix un paper fonamental en el comerç internacional, ja que una gran quantitat de béns es transporten a través d'aquesta ruta cada dia.

 

Ha comportat l’establiment de grans poblacions permanents de moltes espècies que han migrat a través d’aquesta ruta artificial.

Algunes de les espècies que s'han traslladat des del mar Roig al Mediterrani a través del canal de Suez inclouen peixos, crustacis i altres organismes marins. Aquest moviment d'espècies ha tingut un impacte en la biodiversitat i l'ecologia de la regió mediterrània, sent una preocupació per a la conservació dels ecosistemes locals.

 

 

 

ESTRET DE GIBRALTAR

 

L'Estret de Gibraltar és un estret marí que separa Europa d'Àfrica, connectant l'oceà Atlàntic amb el mar Mediterrani. Es troba entre el sud de la península Ibèrica (principalment Espanya) i el nord del Marroc. És una important via marítima i un punt geogràfic clau per a diverses raons:

-  És una ruta de pas crucial per al trànsit marítim entre l'Atlàntic i el Mediterrani. Molts vaixells i embarcacions el fan servir per accedir a aquestes dues àrees.

- Té una gran importància ecològica pel que fa a la migració d'aus i peixos. A més, les condicions geogràfiques i climàtiques al voltant de l'estret influeixen en els ecosistemes de la regió.

Aquest estret, que connecta dos continents i dues masses d'aigua diferents (l'Atlàntic i el Mediterrani), ha facilitat algunes migracions d'espècies, que han aconseguit travessar-lo i introduir-se en noves àrees.

Algunes espècies marines han aprofitat els corrents i altres factors per migrar de l'Atlàntic al Mediterrani o viceversa, i això ha portat a algunes introduccions d'espècies alienes a les noves àrees, que poden competir amb les espècies autòctones per recursos o hàbitats. Tot i així esconsidera un procés de migració natural ja que sempre hi ha hagut aquest intercanvi d'espècies entre l'Atlàntic i el Mediterrani a través de l'estret. Per tant, no és una entrada tant destacada com el Canal de Suez. 

 

 

ALTRES VECTORS HUMANS

Altres espècies han sigut introduïdes a través del transport dels vaixells i l’alliberament d’espècies dels aquaris. Poden provenir de qualsevol part del món.

 

- Aqüicultura: Algunes espècies de peixos són introduïdes intencionalment per a la cria en piscifactories, però poden escapar o ser alliberades accidentalment al medi ambient, convertint-se en una amenaça per a les espècies autòctones.

- Pesca esportiva o recreativa: Peixos no natius poden ser introduïts per a la pesca esportiva, amb la intenció d'enriquir els cossos d'aigua per a aquest fi. No obstant això, aquestes espècies poden alterar l'equilibri ecològic en competir amb les espècies locals.

- Transport marítim: A vegades, les espècies es transporten en aigües de llast de vaixells, la qual cosa els permet ser alliberades en aigües no natives quan es descarreguen aquestes aigües. Això pot facilitar la propagació d'espècies invasores a noves àrees geogràfiques.